Els Gegants Centenaris són les figures més emblemàtiques i representatives de Caldes de Malavella. Símbol de la història, la cultura i la identitat de la vila, ocupen un lloc d’honor dins el patrimoni festiu caldenc i són els principals ambaixadors de les seves tradicions.

L’any 1961, l’Ajuntament de Caldes de Malavella va encarregar a l’impressor i llibreter gironí Joaquim Pla i Dalmau la construcció de la primera parella de Gegants del municipi. Les figures, que representaven els emperadors bizantins Justinià i Teodòsia, van arribar a la vila amb motiu del Corpus Christi de 1962 i, des d’aleshores, van quedar vinculades a les celebracions més solemnes de Caldes.

Amb motiu del seu 60è aniversari, l’any 2021 es va impulsar un projecte de restauració al Taller d’Escultura Casserras de Solsona. Durant els treballs es va descobrir que els caps i les mans de les figures dataven de l’any 1902 i que, originàriament, havien format part dels antics Gegants Reis de Girona. Aquesta troballa va permetre reconèixer els seus més de 120 anys d’història i les figures van passar a ser conegudes oficialment com els Gegants Centenaris.

L’any 2025, coincidint amb la proclamació de Caldes de Malavella com a Ciutat Gegantera de Catalunya, es van estrenar els vestits i joies inspirats en els esbossos originals de Pla i Dalmau, culminant així el procés de recuperació i dignificació de les figures.

Els Gegants Centenaris només dansen en les ocasions més destacades de la vila: el Corpus Christi, la Festa Major i el tradicional Ball d’Espelmes on cada any, els Gegants Centenaris conviden una parella de Gegants d’arreu de Catalunya com a convidats d’honor, que passen a formar part de la seva història. Com a mostra d’aquest reconeixement, l’any següent els Gegants Centenaris visiten la població homenatjada com a única sortida extraordinària. També poden participar excepcionalment en esdeveniments de gran rellevància cultural o institucional de la vila. Els seus balls propis són la Sardana dels Gegants de Caldes, el Ball de Gala i el Ball de Corpus.

Cada vegada que els Gegants Centenaris surten al carrer es ret homenatge a una persona vinculada a la tradició gegantera de la vila. L’homenatjat col·loca els atributs de les figures, el ram i el pergamí, i al final de l’acte rep l’homenatge dels Gegants amb el Ball del Ram i el Pergamí. El seu nom queda inscrit al Llibre d’Homenatge dels Gegants Centenaris, passant a formar part de la història d’unes figures que representen l’ànima festiva i patrimonial de Caldes de Malavella.

Els Gegants Romans, Claudi Calderí i Emília Quirina, són la parella que representa habitualment Caldes de Malavella en les cercaviles i trobades geganteres d'arreu del país. Inspirats en el passat romà i termal, s'han convertit en una de les imatges més reconegudes de la cultura popular de la vila.

A mitjans dels anys vuitanta, l'Ajuntament de Caldes de Malavella va decidir incorporar una nova parella de Gegants al patrimoni festiu del municipi. Després de valorar diverses propostes, l'encàrrec es va confiar l'any 1988 al taller de Jordi Marquès i Àngels Mercader, d'Arenys de Munt, que van crear unes figures inspirades en l'època romana.

Els Gegants es van presentar oficialment el 5 d'agost de 1988, en el marc de la Festa Major, i van ser batejats l'11 de setembre del mateix any a la plaça de l'Ajuntament. Van rebre els noms de Claudi Calderí i Emília Quirina. El nom Quirina fa referència al llinatge romà que exercia l'autoritat municipal a la Caldes romana, mentre que Calderí evoca el calder, element heràldic estretament vinculat a la història de la vila.

Durant l'acte de bateig es va donar a conèixer la llegenda dels Gegants dels Tres Pujols, que explica les gestes dels Gegants de Caldes. Anys més tard, l'any 1998, la plaça de l'Ajuntament es va omplir de gom a gom per celebrar el casament d'en Claudi i l'Emília, una de les celebracions més recordades de la història gegantera recent de la vila. Fruit d'aquesta història simbòlica, l'any 2001 la família gegantera de Caldes va créixer amb l'arribada de la seva filla, la Gegantona Seclina.

L'any 2024, coincidint amb els preparatius de la celebració de Caldes de Malavella com a 36a Ciutat Gegantera de Catalunya, els Gegants Romans van ser objecte d'una restauració integral, amb la renovació del vestuari i de les joies, garantint així la seva conservació i continuïtat per a les futures generacions.

Actualment, Claudi Calderí i Emília Quirina són els Gegants que representen Caldes de Malavella fora de la vila, portant arreu la història, la cultura i les tradicions del municipi.

Els Gegantons de Caldes de Malavella formen part de la imatgeria festiva de la vila i representen personatges i espais estretament vinculats a la seva història, patrimoni i llegendes. La Gegantona Seclina va arribar a Caldes de Malavella l'any 2001 i va ser construïda per Josep Cardona. És considerada la filla dels Gegants Romans, Claudi Calderí i Emília Quirina, donant continuïtat a la història simbòlica de la família gegantera de la vila. El seu nom fa referència a Santa Seclina, una església situada als peus del Puig Ventós que dona nom a una de les entitats de població del municipi. Aquest edifici, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és un dels elements patrimonials més singulars de Caldes. La Seclina simbolitza, per tant, el vincle entre la imatgeria festiva i el patrimoni històric i religiós del municipi. El Gegantó Maurici va arribar l'any 2007 i va ser construït per Felip Morales. La seva figura està inspirada en la Llegenda de la Malavella, la narració popular més coneguda de Caldes de Malavella. Segons la llegenda, en Maurici era un jove valent que va arribar a la vila a la recerca de feina. Mentre recorria els seus carrers, va sentir parlar dels terribles fets atribuïts a la Malavella i, lluny d'espantar-se, va decidir dirigir-se al seu castell. És a partir d'aquest moment quan s'inicia una de les històries més arrelades a l'imaginari popular caldenc. En Maurici representa el coratge, la determinació i la valentia d'enfrontar-se a les adversitats per protegir el poble. Actualment, Maurici i Seclina participen activament en les cercaviles, festes i actes populars de la vila i d'arreu.

En Suc de Bruc i la Malavella formen part de l’imaginari popular i llegendari de Caldes de Malavella. Són figures estretament vinculades a la Festa de la Malavella i a la representació de la llegenda medieval més coneguda de la vila.

La Malavella va ser creada l’any 2010 per Felip Martí. Representa la senyora feudal protagonista de la llegenda. Segons el relat popular, temps era temps, el poble de Caldes vivia atemorit per les desaparicions dels infants de la vila i per la penúria econòmica. Al castell hi vivia una senyora feudal tan geperuda, lletja i dolenta que tothom la coneixia com la “mala vella”.

La Malavella mantenia un pacte amb el dimoni. Cada nit havia de menjar un cor tendre d’un infant per conservar els seus poders sobre els pagesos caldencs. Aquest personatge s’ha convertit amb els anys en un dels grans símbols de la cultura festiva i popular de Caldes de Malavella.

En Suc de Bruc va ser creat l’any 2015 per Àngel Rigall i Tavi Algueró. Representa el geperut servidor de la Malavella. Segons la llegenda, en Maurici, mentre treballava al castell, va seguir el geperut fins a la cuina i va veure com treia un nen de Caldes d’un sac amb la intenció de llençar-lo dins un calder amb aigua bullent.

En Maurici, en veure que l’aigua ja bullia, va agafar una revolada i va empènyer el geperut dins l’olla. Va deixar anar el nen perquè anés a avisar la gent del poble i, quan va tenir el geperut ben cuinat, li va treure el cor i el va portar a la Malavella. A la primera queixalada, la senyora feudal es va adonar que aquell cor no era tan tendre com els altres. En Maurici se li va encarar i li confessà que era el cor del geperut.

La Malavella va ordenar als guàrdies que l’agafessin, però en aquell moment va arribar tota la gent de Caldes, avisada pel nen. En veure’s descoberta, la Malavella va marxar corrents del castell cridant: «Tornaré, tornaré!».

Actualment, en Suc de Bruc i la Malavella participen activament en la Festa de la Malavella i en altres actes populars de la vila, mantenint viva una de les llegendes més estimades i singulars de Caldes de Malavella.

Els Gegantonets de Caldes de Malavella, en Grau i la Mel, van ser creats l’any 2024 per Jordi Marquès i Àngels Mercader, mentre que els seus vestits van ser confeccionats per Guillem Amorós. Representen dos infants de la vila que simbolitzen l’amistat, la valentia i els valors que la Colla Gegantera vol transmetre a les noves generacions.

Segons la seva història, en Grau és conegut per la seva generositat i per ajudar sempre el poble en les tasques més difícils. La Mel, dolça i alegre, encomana optimisme i somriures a tothom qui l’envolta. Es van conèixer a la font del poble i ben aviat van crear una gran amistat, afrontant plegats les pors que els despertaven en Suc de Bruc i la Malavella.

Amb el pas del temps, en Grau i la Mel es van convertir en un exemple de companyonia i coratge per als infants de Caldes. La seva història recorda que les dificultats es poden superar millor quan es comparteixen i que la unió i l'ajuda mútua fan més forta la comunitat.

Més enllà del seu simbolisme, els Gegantonets representen la incorporació dels més petits a la Colla Gegantera de Caldes de Malavella i la importància del relleu generacional dins la cultura popular. Són les figures encarregades d'apropar el món geganter als infants i de garantir que les tradicions de la vila continuïn vives en les futures generacions.